Història
Casa de les Comèdies
per Domingo Garcias.(s. xvii-xix) Local teatral situat a Palma, precedent del Teatre Principal. Del 27 d’agost de 1667, data de la seva inauguració, al 1853, any de la seva clausura, podem dir que una part important de la vida teatral mallorquina girà al voltant d’aquest edifici, i per això la pròpia història del corral n’és una part indissociable.
El Teatre Principal de Palma
per Joan Mas.
(1857-s. xxi). Local teatral, situat al carrer de la Riera, al centre de Palma. La construcció de l’edifici s’inicià immediatament després de la demolició de la Casa de les Comèdies, el 1853-1854, al mateix solar, engrandit amb l’adquisició d’alguns espais adjacents.
El primer nom que tingué va esser el de Teatre de la Princesa (1857-1858)
El 3 de juny de 1858 s’hi va estrenar Macbeth, amb música també de Verdi. Tingué molt bona acollida, però després de la cinquena representació, la nit de l’11 al 12 de juny, es va declarar un terrible incendi que destruí pràcticament tot el teatre, excepte la façana i les parets laterals.
La commoció va esser gran, però de seguida s’inicià la reconstrucció, a càrrec dels mateixos arquitecte i decorador. Es va dur a terme en només dos anys. Inicialment s’anomenà Teatre Príncipe de Asturias, nom que mantingué fins al 1868 i que esporàdicament recuperà algun cop.
La producció dramàtica en el Teatre Principal de Palma (1857-2001)
de Francesc Perelló.D’ençà de la inauguració del Teatre Principal de Palma –el 19 de novembre de 1857– fins al seu tancament momentani per dur-hi a terme unes ambicioses reformes –el 28 de febrer de 2001– han transcorregut ni més ni manco que cent quaranta-quatre anys.
Durant tot aquest llarg període de temps són moltes les vicissituds que ha patit i viscut un dels espais escènics per excel·lència de Mallorca. El seu precedent és la Casa de les Comèdies, edifici que davant l’estat deplorable de conservació que oferia va ser enderrocat entre el 3 de febrer de 1853 i el 2 de novembre de 1854.
L’arquitecte Antoni Sureda Villalonga fou el responsable de dirigir el projecte de construcció d’un nou teatre al mateix solar que ocupava la Casa de les Comèdies, tot i que es varen adquirir alguns terrenys adjacents per engrandir-lo. Concebut com un teatre luxós i amb una cabuda per a uns mil tres-cents espectadors, es tardaren cinc anys en la seva construcció i s’hi invertiren uns seixanta mil duros. D’aquests seixanta mil duros, vint mil es varen cobrir amb l’emissió de dues-centes accions de cent duros cada una.
El prestigiós pintor i escenògraf francès 1Fèlix Cagé fou l’encarregat d’ornamentar-lo i decorar-lo. Sense tenir la intenció d’esser exhaustius, al llarg d’aquest article intentarem fer un repàs a la cartellera dramàtica de tots aquests anys. No cal dir que necessitaríem d’un llibre sencer per fer una memòria detallada i completa de tot allò que, teatralment parlant, ha tingut lloc dins aquest coliseu.
1 Fèlix Cagé (París, 1820-Barcelona, 1869). Va treballar al Teatre de l’Òpera de París i a altres teatres de França, Suïssa i Bèlgica. El 1846 es traslladà a Barcelona i fou escenògraf del Liceu.